"Los deseos exigían ser derechos.Y el mundo empezó a llenarsede seres humanos de plastilina."Araceli Pancorbo (1)
Al matí la Marta diu que vol tenir un fill. Al migdia diu que és un home, i que vol iniciar la transició. I al vespre diu que es vol suïcidar. No és un acudit, ni una invenció: hi ha persones tan confoses i amb estats emocionals tan inestables a les quals els poden passar coses d'aquestes. Algunes al final es suïciden.
Potser els canvis són una mica més lents, un dia una cosa, un altre dia una altra... I no cal tampoc que els canvis siguin els esmentats, poden ser altres. El que és constant és "la pulsió del canvi". Si se'ls apliqués la terminologia que es fa servir amb el tipus de bipolars que oscil.len molt sovint, a les persones com la Marta també se les podria etiquetar com a "cicladores ràpides".
A mesura que s'han anat facilitant els requisits i tràmits quan una persona diu que sent "que el cos que li correspon és un altre", i llavors ho vol corregir, tant al registre civil com a la farmàcia i al quiròfan, ningú ha pensat en com podia afectar això a les persones com la Marta. I si hi ha pensat, suposo que ha pensat que era "un dany col.lateral" que calia assumir.
O potser ha pensat això altre: que "tots" els problemes de la Marta venien de la "imposició", quan va néixer, d'un sexe que després ella va veure que no concordava "amb el que sentia". I que va ser a partir de llavors, de les conseqüències "d'aquella arbitrarietat inicial" en el moment de néixer, que després van venir tots els greus problemes mentals i biogràfics que han condicionat la vida de la Marta.
Hi ha persones que diuen aquestes coses. Costa imaginar que hagin tingut gaire contacte amb el món de la salut mental, més concretament amb el dels trastorns de la personalitat, i de manera encara més concreta, amb el del Trastorn Límit de la Personalitat (TLP), que seria l'etiqueta que potser correspondria a la Marta.
Mentrestant, la Marta, i les persones com ella, desvalgudes a causa de les seves inseguretats, ansietats i impulsivitats, amb l'arribada d'aquesta ideologia sobre les "identitats sentides", encara se senten més extraviades. Perquè centrifugades per les seves confusions, ansietats i impulsos, és normal que es puguin plantejar canviar de sexe, si pensen que pot ser la solució dels seus malestars. De la mateixa manera que també els poden passar pel cap altres eventuals canvis, de tota mena, amb el mateix propòsit o il.lusió. Perquè la fantasia que "canviant" (el que sigui), alleujarà el seu patiment, és molt temptadora. (2)
Malauradament, les coses no funcionen així. I si en un moment donat, per exemple, pensen que la solució és fer-se veganes, o no menjar perquè es veuen grasses, o fer-se un tatuatge al front per il.luminar-se la ment... tots aquests canvis (com també un eventual cavi transsexual), no poden alleujar ni un bri el seu malestar existencial. Al contrari, encara el poden consolidar, perquè la fantasia dels canvis com a solució el que fa és seguir mantenint ocults, o evitats, els veritables motius dels seus patiments: el seu trastorn mental.
Elles estan extraviades, i els creients de la cosa queer, amb les seves teories i reivindicacions, amb la seva publicitat i els seus proselitismes, amb el seu intrusisme irresponsable, alimenten l'extraviament d'aquestes persones. I com que les creences (i l'orgull, i el narcisisme), normalment són inexpugnables, llavors, quan "alguna Marta es suïcida", si en el seu historial hi ha referències a la seva confusió en relació amb la seva identitat sexual (cosa habitual en les persones TLP), pot ser temptador, per als creients de la religió queer, atribuir la seva mort "a la societat transfòbica". (3)
Perquè fins i tot si és el cas que han conegut alguna Marta, probablement no han tingut l'interès, ni la paciència, ni la humilitat, per dedicar-li el temps i l'atenció necessaris per poder arribar a conèixer de debò una mica aquesta persona. Perquè per arribar a conèixer aquestes persones (qualsevol persona, però aquestes encara més), calen moltes hores de proximitat i atenció. Amb elles, i amb els seus familiars. Molt temps de paraules, i potser de silencis, de vegades potser a les sales d'espera d'urgències dels hospitals...
Que quedi clar, abans d'acabar: avui només parlo de persones amb greus problemes mentals, "no de tot el col.lectiu trans". De tot el col.lectiu, en general, ja n'he parlat moltes altres vegades, mentre que d'aquest tema en concret d'avui crec que no ho havia fet encara.
(1) pulgacuentos.blogspot.com, 3/7/2020 (2023)
(2) He fet servir el cas concret de les persones amb TLP perquè considero que és el més greu. Però amb malestars de menys intensitat, però capaços d'alimentar igualment aquesta fantasia "que canviant embolcalls es poden resoldre els problemes", hi ha moltes noies i nois joves que poden ser també víctimes "d'aquests cants de sirena transsexuals". Amb el resultat que un problema de desorientació adolescent els pot acabar complicant tota la vida.
(3) "Els oblidats dels oblidats" (Carles Caparrós, 2011) és un documental sobre com es tracten els malalts mentals a alguns llocs de l'Àfrica subsahariana. "Els altres oblidats" podria ser el títol d'un altre documental, sobre les persones com la Marta i la repercussió en les seves vides de la difusió de les teories i les reivindicacions queer, i de la seva arribada a l'àmbit legislatiu.
