En un centre de dia per a persones amb problemes d'addiccions un dia parlen de la transsexualitat. Un dels usuaris diu que si un dia veu una noia que li agrada, i queda amb ella per tenir-hi relacions sexuals, i que quan es despullen veu que la noia té penis i testicles, es sentirà enganyat. Diu que la noia, la noia que llavors veu que és trans, l'hauria d'haver avisat "de la seva peculiaritat".
Llavors, una educadora li diu: "I si al despullar-vos haguessis vist que tenia una berruga o una piga que no t'agradava, també l'hauries rebutjat? No seria en els dos casos una discriminació semblant?"
No és una història inventada, és real; de vegades aquest és el nivell de la reflexió, "l'estat de la qüestió", quan en segons quins ambients es parla d'aquest tema: és igual una piga o una berruga que un penis i uns testicles... Són només "diferents tipus de diferències".
Aquest cas me l'explica el protagonista, l'usuari d'aquest centre de dia. I alhora em pregunta què en penso. Jo li dic dues coses. Primer, que l'argument d'aquesta educadora és ridícul, llastimós. I segon, li dic, li subratllo, que si ell va al centre del dia és par tal d'aprendre a controlar el seu problema d'addiccions, de manera que si alguna vegada, alguna estona, es parla "de coses d'aquestes", és millor que no digui res. Perquè participar-hi suposa malbaratar unes energies que ell ha de dedicar de manera preferent al tema de les addiccions.
Té molta importància, aquest cas que he exposat? De fet, no és significatiu de res, perquè a tot arreu hi pot haver persones amb opinions pintoresques. O ridícules. El que sí que té més importància és el context d'aquesta història. Perquè en aquest centre de dia ("d'addiccions", cal subratllar-ho), es veu que de forma periòdica fan sessions per parlar "d'identitats de gènere". Per quin motiu? És un misteri. Potser perquè pensen que, a causa de problemes d'identitat de gènere, algunes persones poden acabar tenint problemes d'addiccions? No ho sé.
Però si el raonament fos aquest, pel mateix motiu al centre de dia haurien de fer sessions dedicades al racisme, la xenofòbia, les discapacitats, els pèl-rojos, els grassos, etc. Perquè també poden generar malestars, uns malestars que després potser poden dur a les addiccions. Estaria bé, parlar de tot això? Potser sí, però el problema seria que, tocant tantes tecles, el temps per dedicar a les addiccions seria cada vegada més petit. I, per tant, la feina que es podria fer (relacionada amb les addiccions, ho torno a subratllar, no ens oblidem dels objectius d'aquests centres de dia), seria molt poca.
D'altra banda, que en aquest centre part del temps es dediqui al tema de les identitats de gènere no és el més greu: potser només és el resultat del criteri de la directora del centre, que ha decidit incloure, pel motiu personal que sigui, aquest contingut al programa d'activitats del centre de dia que dirigeix.
Dic que no és greu, o només és relativament greu, perquè una altra possibilitat, més inquietant, és que aquest contingut sigui determinat per qui s'ocupa dels continguts dels programes dels diferents centres de dia dedicats al tema de les addiccions. No en tinc ni idea, però naturalment, de com més amunt parteixi el criteri o decisió, el problema és més greu, perquè afecta més usuaris.
