19 de jul. 2018

Treballadores sexuals - 2

La gent té dret a fer amb el seu cos el que vulgui? Se li pot impedir? Per exemple en el cas de la prostitució? (1)

Les postures que adopten les diferents societats davant el fenomen de la prostitució no són les mateixes. I fins i tot dins de les societats més progressistes no hi ha consens. De fet, sovint és en aquestes societats on es manifesten les postures més extremes i contraposades: la dels qui defensen el dret a exercir la prostitució i que l'exercici d'aquest dret sigui considerat un treball més, com un altre qualsevol, fins a la dels qui defensen la seva prohibició absoluta (penalitzant, quan és el cas, les prostitutes, o els clients, a tots dos).

Des d'opcions contraposades només s'acostuma a coincidir en la necessitat de perseguir l'activitat dels traficants de dones i dels proxenetes.

Dins del col.lectiu de dones que exerceixen la prostitució existeix una minoria molt activa que exigeix la legalització de la prostitució i la protecció de l'activitat laboral de les treballadores del sexe, tal com s'autodenominen elles mateixes.

Alguns sectors socials, inclosos alguns dirigents polítics, aproven aquest tipus de mesures. Diuen que l'exercici de la prostitució ha de ser considerat un treball més, i que s'han de concedir a les prostitutes tots els drets laborals, amb els seus corresponents deures, inclosa la seva cotització a la Seguretat Social. Argumenten que el contrari és un exercici d'hipocresia, ja que la prostitució no és erradicable (sostenen que mentre hi hagi demanda hi haurà oferta, sigui en les condicions que sigui), i que a més la seva ocultació només contribueix a mantenir la situació d'indefensió de les dones que exerceixen la prostitució.

Després hi ha un sector de població més ampli, integrat de forma majoritària per dones (però no exclusivament), que s'oposa rotundament a la legalització de la prostitució i reclama la seva prohibició. Una prohibició que, insisteixen, ha d'anar acompanyada de tot un paquet de mesures: l'educació adequada de tots els sectors de la societat (i al llarg de les diferents franges d'edats), la planificació de les mesures socials perquè les dones en risc de caure en la prostitució tinguin altres alternatives, i les mesures necessàries perquè les prostitutes en actiu que vulguin deixar-ho puguin fer-ho.

Finalment, hi ha el sector, potser majoritari, que ja sigui per mandra o fins i tot per principis és contrari tant a la seva legalització com a la seva prohibició. Segons els casos, els motius exposats són diferents.

La pregunta pertinent davant un dilema d'aquestes característiques sempre és la mateixa: des del punt de vista dels drets i valors recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans, quin és la postura més coherent? Quina relació existeix, o com s'ha d'encaixar, la llibertat personal recollida en el primer article de la Declaració Universal, i la prohibició de l'esclavitud recollida en l'article 4, en la mesura que amplis sectors de la societat consideren la prostitució una forma d'esclavitud?

Segurament el tema de la prostitució és un d'aquests temes en què és impossible arribar a un consens general. I és probable que sempre sigui així. De manera que segurament ens haurem d'acostumar a conviure amb aquesta incomoditat, amb opcions legals (canviants, ara unes, ara unes altres) que, siguin les que siguin, no seran mai del gust de tothom. (2)

--
(1) Igual que l'anterior, aquest escrit també és de fa anys, de la mateixa època. Traducció i adaptació de l'original en castellà del 25/11/2009.
(2) La revista El Temps (10/07/2018) ha publicat "Putes o treballadores sexuals", amb un escrit general (Violeta Tena)acompanyat de de dues entrevites, una a Helga F. Moreno, contrària a la normalització "del treball sexual", i una altra a Miel Guernica, defensora de la seva normalització.

17 de jul. 2018

Treballadores sexuals

Fa uns mesos vaig veure anunciada una jornada organitzada per Amnistia Internacional sobre "els drets de les treballadores sexuals". Sempre que veig que es fa referència a aquesta activitat, la prostitució, tractant-la de treball, hi ha una cosa que em grinyola. I no perquè consideri que no siguin un motiu de preocupació els drets de les persones que es dediquen a aquesta activitat (sovint en situacions de gran vulnerabilitat), sinó pel fet de la utilització de la paraula "treballadores". (1)

Reprodueixo a continuació, amb petites correccions, un escrit de fa ja uns quants anys sobre aquest tema. (2)

--

Si l'exercici de la prostitució fos un treball com qualsevol altre, el coherent seria que fos tractat en tots els àmbits d'aquesta manera, prenent si fos necessari les mesures oportunes per tal d'aconseguir tant la seva normalització social com la formació adequada de les persones interessades en exercir aquest ofici. Per exemple:

-A casa i a l'escola s'hauria d'explicar a les nenes i als nens, des de la més tendra infància, de forma natural i amb claredat, que l'exercici de la prostitució és un treball tan digne com qualsevol altre treball.

-Les nenes i els nens haurien d'interioritzar que exercir de prostituta, o contractar els seus serveis, són activitats del tot normals. Tan normals com qualsevol altre ofici, per exemple fer de lampista, o encarregar-li una reparació a un lampista. Fer de taxista o agafar un taxi, fer de peixater o ser client d'una peixateria, fer de metge o anar a l'ambulatori, etc.

-Com que seria un treball com qualsevol altre, s'hauria d'incloure en els plans de formació professional, i per tant s'haurien d'organitzar els diferents cursets de grau elemental i superior, amb les seves preceptives hores de pràctiques en els centres associats col.laboradors.

-Els i les mestres, en estreta col.laboració amb les famílies, hauria de donar en tot moment l'exemple apropiat, de manera personal i pràctica, per tal que l'alumnat no rebés missatges contraposats, cosa que dificultaria l'assimilació de les matèries incloses en el currículum.

-Els pares i mares als quals una filla els comuniqués que té vocació de prostituta no intentarien descoratjar-la, al contrari, recolzarien amb fermesa la seva decisió i l'ajudarien en tot el possible, amb la finalitat que arribés a ser una treballadora competent i respectada i es pogués guanyar la vida dignament amb la seva professió. (3)

-Els pares i mares d'una noia que hagués pres aquesta decisió, per reforçar la seva autoestima reivindicarien públicament la dignitat de l'ofici escollit per la filla: "La nostra filla és prostituta, i estem orgullosíssims que ho sigui!"

-En funció de la demanda social existent, si les vocacions espontànies no fossin suficients s'haurien de fer campanyes públiques de sensibilització, amb la finalitat d'augmentar el nombre d'estudiants i assegurar la incorporació al mercat laboral de la quantitat de prostitutes requerides.

-Etc.

Normalitzar la prostitució considerant-la un treball més és l'alternativa que defensen algunes persones. Com que no tothom hi està d'acord, potser d'entrada el que caldria seria poder consensuar què es considera "treball". Però com que aquesta és una pregunta que no és tan fàcil de respondre com sembla, de moment ho deixem aquí, si de cas ja hi tornarem alguna altra estona. (3)

--
(1) Que l'organitzadora de la jornada fos precisament Amnistia Internacional, un referent mundial en la defensa dels drets humans, encara fa que sigui més desafortunada l'adopció d'aquesta denominació. En aquest sentit, em sembla molt més lúcid, per exemple, el posicionament (entre molts altres) de Towanda Rebels (Zua Méndez i Teresa Lozano) que fa poc a El Periódico (15/07/2018) deien: "A fi de justificar el concepte de treball sexual, estàs legitimant els puters. (...) La prostitució i el porno no són feines. Les dones no estem en venda, no som mercaderies. El sexe no pot ser una feina."
(2) La prostitució: esclavitud o dret? III, 28/11/2009 (publicat llavors en castellà, dins d'una sèrie d'escrits sobre el tema).
(3) La referència majoritària a la prostitució femenina no implica la ignorància de l'existència de la prostitució masculina, amb independència que sigui proporcionalment minoritària i presenti alguns trets específics.

11 de jul. 2018

Sexe i gènere

És curiosa la facilitat amb què persones que fan una bona explicació sobre la diferència entre sexe i gènere, després de l'explicació, quan comencen a fer l'exposició que segons el cas s'escaigui (temes educatius, feministes, LGTBI...) de vegades es fan un embolic i utilitzen les dues paraules com si fossin sinònimes.

En aquests casos, passa que de vegades parlen de gènere i es refereixen "al cos sexuat" (masculí o femení), o algunes vegades parlen de sexe i es refereixen als rols, comportaments, expectatives, etc. Vaja, que quan llegeixes has d'estar atent, fent de tant en tant "una traducció simultània" de significats, per tal de no fer-te embolics (quan el risc d'aquests eventuals embolics hauria sigut molt fàcil evitar-lo amb un ús més acurat d'aquestes dues paraules).

L'última constatació d'aquest tipus l'he tingut llegint "La tiranía del cuerpo" (Rosa Mª Raich i altres, Siglantana, 2017): l'ús inapropiat de les dues paraules apareix en diferents pàgines, tot i que en aquest cas abans també s'han definit bé els significats de les dues paraules.

Sigui dit de passada, i ja que l'he esmentat: a banda d'aquestes peculiaritats, el llibre (centrat en els problemes relacionats amb la imatge corporal, l'anorèxia, la bulímia, la vigorèxia, etc.), està força bé, amb algunes idees per a mi noves. Sempre és estimulant, poder sortir de les repeticions expositives i trobar persones que, sobre un tema que t'interessa, t'obra noves finestres, com en aquest cas.