La gent té dret a fer amb el seu cos el que vulgui? Se li pot impedir? Per exemple en el cas de la prostitució? (1)
Les postures que adopten les diferents societats davant el fenomen de la prostitució no són les mateixes. I fins i tot dins de les societats més progressistes no hi ha consens. De fet, sovint és en aquestes societats on es manifesten les postures més extremes i contraposades: la dels qui defensen el dret a exercir la prostitució i que l'exercici d'aquest dret sigui considerat un treball més, com un altre qualsevol, fins a la dels qui defensen la seva prohibició absoluta (penalitzant, quan és el cas, les prostitutes, o els clients, a tots dos).
Des d'opcions contraposades només s'acostuma a coincidir en la necessitat de perseguir l'activitat dels traficants de dones i dels proxenetes.
Dins del col.lectiu de dones que exerceixen la prostitució existeix una minoria molt activa que exigeix la legalització de la prostitució i la protecció de l'activitat laboral de les treballadores del sexe, tal com s'autodenominen elles mateixes.
Alguns sectors socials, inclosos alguns dirigents polítics, aproven aquest tipus de mesures. Diuen que l'exercici de la prostitució ha de ser considerat un treball més, i que s'han de concedir a les prostitutes tots els drets laborals, amb els seus corresponents deures, inclosa la seva cotització a la Seguretat Social. Argumenten que el contrari és un exercici d'hipocresia, ja que la prostitució no és erradicable (sostenen que mentre hi hagi demanda hi haurà oferta, sigui en les condicions que sigui), i que a més la seva ocultació només contribueix a mantenir la situació d'indefensió de les dones que exerceixen la prostitució.
Després hi ha un sector de població més ampli, integrat de forma majoritària per dones (però no exclusivament), que s'oposa rotundament a la legalització de la prostitució i reclama la seva prohibició. Una prohibició que, insisteixen, ha d'anar acompanyada de tot un paquet de mesures: l'educació adequada de tots els sectors de la societat (i al llarg de les diferents franges d'edats), la planificació de les mesures socials perquè les dones en risc de caure en la prostitució tinguin altres alternatives, i les mesures necessàries perquè les prostitutes en actiu que vulguin deixar-ho puguin fer-ho.
Finalment, hi ha el sector, potser majoritari, que ja sigui per mandra o fins i tot per principis és contrari tant a la seva legalització com a la seva prohibició. Segons els casos, els motius exposats són diferents.
La pregunta pertinent davant un dilema d'aquestes característiques sempre és la mateixa: des del punt de vista dels drets i valors recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans, quin és la postura més coherent? Quina relació existeix, o com s'ha d'encaixar, la llibertat personal recollida en el primer article de la Declaració Universal, i la prohibició de l'esclavitud recollida en l'article 4, en la mesura que amplis sectors de la societat consideren la prostitució una forma d'esclavitud?
Segurament el tema de la prostitució és un d'aquests temes en què és impossible arribar a un consens general. I és probable que sempre sigui així. De manera que segurament ens haurem d'acostumar a conviure amb aquesta incomoditat, amb opcions legals (canviants, ara unes, ara unes altres) que, siguin les que siguin, no seran mai del gust de tothom. (2)
--
(1) Igual que l'anterior, aquest escrit també és de fa anys, de la mateixa època. Traducció i adaptació de l'original en castellà del 25/11/2009.
(2) La revista El Temps (10/07/2018) ha publicat "Putes o treballadores sexuals", amb un escrit general (Violeta Tena)acompanyat de de dues entrevites, una a Helga F. Moreno, contrària a la normalització "del treball sexual", i una altra a Miel Guernica, defensora de la seva normalització.
