És curiosa la facilitat amb què persones que fan una bona explicació sobre la diferència entre sexe i gènere, després de l'explicació, quan comencen a fer l'exposició que segons el cas s'escaigui (temes educatius, feministes, LGTBI...) de vegades es fan un embolic i utilitzen les dues paraules com si fossin sinònimes.
En aquests casos, passa que de vegades parlen de gènere i es refereixen "al cos sexuat" (masculí o femení), o algunes vegades parlen de sexe i es refereixen als rols, comportaments, expectatives, etc. Vaja, que quan llegeixes has d'estar atent, fent de tant en tant "una traducció simultània" de significats, per tal de no fer-te embolics (quan el risc d'aquests eventuals embolics hauria sigut molt fàcil evitar-lo amb un ús més acurat d'aquestes dues paraules).
L'última constatació d'aquest tipus l'he tingut llegint "La tiranía del cuerpo" (Rosa Mª Raich i altres, Siglantana, 2017): l'ús inapropiat de les dues paraules apareix en diferents pàgines, tot i que en aquest cas abans també s'han definit bé els significats de les dues paraules.
Sigui dit de passada, i ja que l'he esmentat: a banda d'aquestes peculiaritats, el llibre (centrat en els problemes relacionats amb la imatge corporal, l'anorèxia, la bulímia, la vigorèxia, etc.), està força bé, amb algunes idees per a mi noves. Sempre és estimulant, poder sortir de les repeticions expositives i trobar persones que, sobre un tema que t'interessa, t'obra noves finestres, com en aquest cas.
