A causa de la meva periòdica insistència, suposo que hi ha qui pot pensar que estic obsessionat amb el tema de la transsexualitat. Però de fet la meva veritable obsessió, si la qualifiquem així, no és ben bé aquesta, sinó una altra de més general: l'actual confusió, des del meu punt de vista, entre desitjos i drets, cosa que origina i contamina polèmiques i debats.
El cas és que, si en general parlo més de la transsexualitat, és sobretot perquè és un tema del qual en tinc referències més properes, fins i tot quotidianes, en comparació amb altres temes també complicats i generadors de controvèrsies.
És a dir, suposo que si aquesta proximitat meva fos, per exemple, amb casos de persones que reclamen el seu dret a la maternitat o la paternitat a través de la utilització de ventres de lloguer, o de casos de persones discapacitades que reivindiquen el seu dret a satisfer els seus desitjos sexuals mitjançant els serveis de "treballadores del sexe", doncs seria d'aquests casos, dels que parlaria amb més assiduïtat. Perquè algunes de les argumentacions i reivindicacions que els caracteritzen em generen una perplexitat semblant a la que em genera el tema trans.
D'altra banda, pel que fa a la transsexualitat, a més de la proximitat amb casos concrets (tant de persones "transitadores" com de persones opinadores sobre del tema), hi ha alhora la capacitat d'aquest col.lectiu de fer-se visible i exercir pressions: la seva dimensió mediàtica. Molt més gran que la dels als altres dos col.lectius que he esmentat. I aquesta presència pública seva, de vegades omnipresència, crec que contribueix al fet que a mi, de tant en tant, se m'activi l'impuls de comentari o rèplica. Com qui es rasca quan li pica un mosquit.
És una reactivitat que ignoro si és una virtut, o un defecte, o només una característica. No ho sé i, pel que fa a l'opinió dels altres sobre aquest punt, suposo que la resposta sobretot deu tenir relació amb si, a qui llegeix el que escric, allò que escric el molesta, el complau, o li és indiferent.
