"La profilaxi preexposició, coneguda popularment com a PrEP per les seves sigles en anglès (Pre-Exposure Prophylaxis), és una estratègia de prevenció del VIH que consisteix a prendre una medicació contra el virus (antiretrovirals) abans d’estar-hi potencialment exposat, per evitar la probabilitat d’infecció." Bcncheckpoint.com (1)
No en sabia res, me n'he assabentat fa poc, dels medicaments coneguts com a PrEP, utilitzats entre les persones homosexuals, sobretot les molt promiscues. No com a tractament curatiu, sinó preventiu, per tal que, si no tenen la sida, i tenen relacions sexuals sense protecció amb persones infectades, no s'infectin elles.
Busco informació sobre aquest tema, i trobo moltes persones que defensen aquest ús dels PrEP. O que l'exigeixen com a usuaris. Trobo també un document del Comité de Bioética de España que fa uns anys ja avalava aquest ús per part d'aquest col.lectiu. (2)
Com que, tal com he dit, no en sabia res, quan me n'assabento d'entrada em quedo perplex. Del fet que es faciliti (a càrrec de la Seguretat Social), un medicament a unes persones perquè puguin follar sense haver de prendre precaucions (si follen amb persones infectades).
La cerca que faig buscant informació sobre el tema reconec que és limitada. Dins d'aquesta limitació, el cas és que no trobo cap opinió crítica sobre aquest ús dels PrEP. Al contrari, fins i tot trobo algú que qualifica de "genocidi" el fet que no a totes aquestes persones se'ls faciliti l'accés als PrEP. Perquè passa que, com que el tractament amb els PrEP és bastant car, fins ara no es facilita a tots els demandants, hi ha llistes d'espera.
Les "víctimes potencials", de moment sense accés als PrEP, es queixen, ho exigeixen: "Prou homofòbia, volem follar sense preservatius amb qui vulguem, a què espereu a facilitar-nos ho?!"
És un nou despropòsit del món actual. Es fa un plantejament com si les persones homosexuals amb conductes promiscues fossin com uns animalets moguts per impulsos incontrolables, com una mena de nens petits capriciosos i sense voluntat, incapaços de responsabilitzar-se dels seus actes. En concret, de posar-se un preservatiu quan volen follar amb algú de qui no tenen la garantia que estigui "net" de la sida.
De fet, amb aquest plantejament, per tal que fos just, aquesta oferta dels PrEP s'hauria de fer a tota la població, de manera que s'hi pogués acollir qui volgués, homosexual o no. Perquè de persones que no volen posar-se preservatius quan follen amb desconeguts o desconegudes, que ho volen fer "a pèl", n'hi ha moltes. Per què els heterosexuals no han de tenir accés a aquest medicament?
Així estan les coses: d'una banda, es va fomentant una societat cada vegada més infantilitzada, irresponsable, moguda sobretot "per sentiments i desitjos", uns desitjos que naturalment han de ser satisfets sense impediments, i de manera immediata. ¿Per què pensar en les conseqüències dels propis actes si, després, "la societat" ja s'ocuparà de gestionar els problemes que nosaltres mateixos ens provoquem amb la nostra irresponsabilitat?
I d'una altra banda, com que només ens importem nosaltres, com que només estem pendents del nostre caprici, de la nostra pulsió, és obvi que aquest tipus de conductes i exigències (en aquest cas, la reclamació dels PrEP, que ho reitero, no són precisament barats), impliquen que, de manera inevitable, hi hagi altres prestacions sanitàries que disposin de menys recursos. Perquè el miracle dels pans i dels peixos només passa als Evangelis, i a la vida real, si d'un cistell amb quatre pans en treus tres, només en queden un (i si en treus els quatre, no en queda cap).
És clar, amb això que dic, hi haurà qui dirà que se'm veu el llautó, que això que dic em delata, que és propi d'una ment reprimida, moralista, retrògrada, reaccionària, homòfoba, nazi, etc. Perquè -diran- hem de poder follar amb qui vulguem i com vulguem, sense preocupar-nos de res. Fora repressions! Visca la llibertat! Etc.
I tenen part de raó, cadascú ha de poder fer el que vulgui... Però després, en nom de la mateixa llibertat, cadascú també hauria d'assumir les conseqüències de l'exercici de la seva llibertat. Perquè intentar transferir als altres les conseqüències de l'ús que fem de la nostra llibertat és fer trampa. I resulta que aquesta mena de trampes cada vegada són més habituals, estan socialment més normalitzades i legitimades. Quines coses...
Pel que fa a aquest tema dels PrEP, també hi ha qui diu una altra cosa (entre altres, el Comité de Bioética de España esmentat abans). Hi ha qui diu que s'ha de facilitar els PrEP a aquestes persones perquè, si agafen la sida, al final el cost per a la societat encara és més elevat.
Bé, posem que sigui així, no ho sé. Però llavors, potser algun dia ens haurem de començar a plantejar escenaris conceptualment diferents, per tal de sortir d'aquest embolic. De manera que aquelles persones que s'encomanen malalties (o empitjoren de les que tenen), i això els passa a causa "directa" de la seva deixadesa, irresponsabilitat, etc., potser hauran de ser tractades d'una manera diferent. És a dir, que potser caldrà començar a prioritzar les atencions, a l'hora d'atendre les persones amb problemes de salut. I aquelles que, per la seva part, no facin res per conservar la seva salut, potser haurien d'anar al final de la cua. O quedar directament al marge.
¿Per què han de ser els altres, els que s'ocupin de nosaltres, si nosaltres no comencem ocupant-nos de nosaltres mateixos? Com a societat, hem de tractar les persones adultes com si fossin eternament criatures? No tenim l'obligació, cadascú de nosaltres (els homosexuals promiscus també), de fer-nos responsables de les nostres vides? (3)
D'acord, és un tema complicat, i seria arriscat començar a fer generalitzacions precipitades, perquè les situacions poden ser moltes. Però potser estaria bé posar-ho a l'agenda, per tal d'algun dia començar-ne a parlar seriosament. (4)
--
(1) BCN Checkpoint és un dels centres que a Catalunya coordina l'accés als PrEP.
(2) "Informe del Comité de Bioética de España sobre la financiación pública del medicamento profilaxis preexposición (PrEP) en la prevención del VIH" (2016).
(3) Per exemple, i per sortir de l'ambient de l'homosexualitat i la sida: una persona té càncer de pulmó i, malgrat saber que no hauria de seguir fumant, segueix fumant. Si els recursos sanitaris són limitats, ¿se li ha d'oferir la mateixa atenció que a una persona, fumadora i amb el mateix tipus de càncer, que estigui disposada a fer l'esforç de deixar de fumar? Poso aquest exemple concret perquè he conegut més d'una persona que, estant ingressada a causa d'un càncer de pulmó i rebent quimioteràpia, de tant en tant s'amagava per fumar-se els seus cigarrets... Al final es van morir, però abans van provocar una despesa considerable al sistema sanitari, considerable i estúpida, tenint en compte la seva falta de disposició a col.laborar en l'intent de la seva curació.
(4) Tampoc seria res de l'altre món, de fet en tots els serveis mèdics, sobretot els que tenen llistes d'espera, ja hi ha diferents prioritzacions, i diferents criteris per avaluar la sensatesa d'iniciar o continuar determinats tractaments. I és normal (i inevitable), que sigui així, ja que la fantasia que "tothom pot ser curat de tot" és això, una fantasia mèdica i social, a més d'una impossibilitat econòmica.
