"Gràcies a Déu, encara sóc ateu." Luis Buñuel
¿I si l'origen de tot això de la ideologia queer fos una mena d'acudit d'un grup de bromistes? Per exemple: un dia, potser en un bar, aquesta colla de bromistes, mentre bevien cerveses i fumaven porros, haurien començat a dir ocurrències sobre la sexualitat, els homosexuals, els travestis, els desitjos, els gèneres, etc. S'ho passaven bé, el tema era atractiu, i permetia imaginar moltes combinacions i variables divertides. I de mica en mica, amb l'augment de la seva concentració corporal d'alcohol i cànnabis, es van anar animant. S'ho passaven de primera, divagant entre els vapors de la borratxera.
Després, més endavant, ja serens, alguns d'aquells tertulians ocasionals, van pensar que aquell dia que anaven tan torrats de fet havien parit una cosa important. I allò que inicialment només havia sigut un joc per passar l'estona, van pensar que ho podien convertir en una nova teoria social que, a causa de la seva originalitat, causaria veritable sensació.
De mica en mica, van anar estructurant aquell antic batibull d'ocurrències, intentant que tinguessin una mica de coherència. Si més no una mica, ja que tampoc consideraven que fos imprescindible que tot encaixés perfectament: prioritzaven la novetat, els focs artificials, l'impacte mediàtic, abans que la solidesa argumental.
Com que calia un nom, van batejar l'invent com a "teoria queer". I llavors, van començar a fer públic aquell garbuix ideològic. La maquinària ja s'havia posat en marxa.
A continuació, va anar passant el que normalment passa en aquesta mena de casos, com per exemple, quan apareix algun nou líder religiós amb la novetat d'una nova religió (religiosa o laica). Perquè de compradors de novetats sempre n'hi ha: sempre hi ha gent despistada, una mica a la deriva, persones que necessiten tenir "una missió", per tal de tenir la sensació que la seva vida té un sentit. Quin sentit en concret? Això ja és secundari.
Hi ha religions amb mil.lenis d'antiguitat. I d'altres que han durat molt poc, de vegades només una bufada. Amb aquesta nova religió ja ho veurem, de moment és una incògnita. Perquè si alguna cosa sembla bastant clara és aquesta: "l'artefacte queer" és això, una religió, i bastant fonamentalista. Una religió amb els seus sacerdots, la seva teologia i doctrina, la seva moral, els seus rituals, les seves infal.libilitats, les seves intoleràncies, etc.
És clar, tot això que he explicat podria ser només un conte. Però també podria ser, potser, que la realitat no fos tan diferent d'aquest conte.
