Llegeixo un article de Paul B. Preciado, "Quin sexe voldries tenir si el poguessis dissenyar amb una impressora 3D?" Si el propòsit de l'autor era sorprendre els lectors, en el meu cas haig de reconèixer que ho aconsegueix:
"De la mateixa manera que els cossos trans escollim introduir variacions hormonals i morfolòfiques (...) seria possible implantar una multiplicitat d'òrgans sexuals sobre un cos (...) un braç en comptes d'un penis (...) o una orella erotitzada destinada a la penetració auditiva." (1)
Busco una mica d'informació sobre Paul B. Preciado i vaig encaixant les peces. Les vaig encaixant només una mica perquè em costa orientar-me dins del món en què ell es mou. Segons la viquipèdia, Paul B. Preciado és un "filòsof destacat per les seves aportacions a la Teoria Queer i la filosofia de gènere". De manera que busco també a la viquipèdia això de la Teoria Queer, perquè la paraula em sona però no tinc clar el sentit que se li atribueix:
"La Teoria Queer és un conjunt d'idees sobre el gènere i la sexualitat de les persones. Afirma que els gèneres, les identitats sexuals i les orientacions sexuals, són el resultat d'una construcció social fictícia i arquetípica i que, per tant, no estan essencialment o biològicament inscrits en la naturalesa humana, sinó que es tracta de formes socialment variables."
D'entrada, em sembla bastant exagerat. Nomé em cal mirar els animals, gats, gossos, etc., o per exemple els micos, poc diferents de nosaltres, per adonar-me que això de les orientacions sexuals no són només invencions socials. "De fàbrica", ja sortim amb alguna cosa d'aquestes.
Bé, com que ja m'hi he posat segueixo mirant pàgines d'internet de diferents autors i col.lectius que tracten sobre la teoria queer, la filosofia de gènere, etc., i una de les coses que m'adono és que la gent que està implicada en debats sobre aquests temes no es posa sempre d'acord. Entre ells també se les tenen. No hi ha un consens general entre les persones i col.lectius que qüestionen "la divisió binària de les persones només entre homes i dones". No només hi ha conceptes no coincidents, sinó de vegades fins i tot oposats. De vegades amb amb unes discrepàncies molt vehements i contundents.
Ni un consens general ni conceptual ni terminològic: les discrepàncies afecten també al sentit que s'atribueixen a les paraules. En ocasions hi ha paraules a les quals algú els atribueix un sentit reivindicatiu o clarificador i d'altres un sentit pejoratiu o confonedor. Uns i altres mitjançant les corresponents argumentacions. Al final, l'única conclusió clara a què arribo és aquesta: "Què passa aquí?"
Reconec que és un món que m'és bastant desconegut. Fins ara el meu contacte "amb el món de la diversitat sexual" estava bastant restringit al món de l'homosexualitat, i de la resta de variacions (travestisme, transexualitat, intersexualitat i tot el que s'escaigui relacionat amb variacions sobre sexe i gènere) només en tenia, i de fet en segueixo tenint, alguna idea a través del cine, dels documentals, d'alguns assajos i de les notícies de la premsa.
D'aquesta manera "teòrica" si que m'he acostat a aquest tema, des de fa molts anys. M'hi he acostat perquè acostar-me aquest món per a mi suposa un repte: enfrontar-me "a allò que és diferent", amb la motivació que enfrontar-m'hi em suposa haver-me de qüestionar la manera de veure, de pensar i de sentir allò que m'envolta i que m'és estrany.
Tot i la curiositat i l'actitud d'intentar entendre allò que m'és desconegut, quan llegeixo el que escriu Paul B. Preciado segons com tinc l'estranya sensació d'estar "en una conversa d'homes", d'aquestes en què el tema sembla que es redueix (demano disculpes per la vulgaritat) a "a veure qui la té més llarga". En aquest sentit, de vegades sembla que Paul B. Preciado, davant dels col.lectius afins als seus postulats, i davant de la resta de la societat, ens vulgui convèncer que ell el que reivindica és "encara més!" Com quan posa l'exemple de poder implantar-se (si algú ho vol), el dia que això sigui possible perquè les impressores 3D biològiques i la cola biològica ho permetin (si aquest dia arriba), "un clítoris al centre del plexe solar".
Res a dir, cadascú fa (o intenta fer) amb ell mateix el que vol, és igual si pel que opta és "normal", "anormal", "internormal", "transnormal", etc. I és indiferent si això ho fem perquè "som" així, o "perquè "volem ser" així. I aquest potser sí que em sembla un element interessant de Paul B. Preciado, la reivindicació "del voler ser" (pel que fa al sexe i al gènere) com ens doni la gana. És a dir, no es tracta només de reivindicar que "si ens sentim d'una manera" puguem viure d'aquesta manera, sinó que fins i tot ens puguem inventar el que volem ser i sentir (perquè els sentiments també els podem crear i modular). Ell reivindica això (i jo també) i alhora reivindica (i, un altre cop, jo també) que pel fet de voler funcionar al marge de les "normalitats estadístiques" ningú ens ha de criticar, censurar, empipar... i per descomptat, molt menys agredir.
Entenc que ell (junt amb d'altres persones que s'identifiquen amb la teoria queer) va un pas més enllà que aquelles persones i col.lectius del món LGTBI que no es plantegen aquesta segona reivindicació. Perquè ell, ho repeteixo, no reivindica només el fet de poder viure "segons el que sents que ets" (amb independència del que biològicament t'hagi tocat i dels rols socials dominants), sinó també el dret "a inventar-te" de la manera que vulguis ser, d'acord amb la teva fantasia i creativitat, i dels desitjos que vagin alimentant aquestes fantasies. Per dir-ho d'una manera exagerada però gràfica, seguint el tipus d'exposicions que fa Paul B. Preciado: per exemple, algú podria desitjar els anys parells ser un home i els anys senars una dona, i aspirar cada any a fer-se el corresponent canvi de sexe. O, seguint també els seus exemples pintorescos, podria aspirar a posar-se cada any el penis a un lloc diferent.
Tenim per tant que Paul B. Preciado reivindica no el dret (o no només) a què siguis reconegut com sents que ets (tal com la majoria d'homosexuals o transexuals reivindiquen), sinó el dret "a l'activitat creadora amb el teu propi cos". Crec que és una diferència substancial obvia: la reclamació "del que ets" per una banda, i per una altra banda, la reclamació "del que segons la teva fantasia t'inventes que vols ser". Per això ell fa (no sé si com a exemple didàctic o com a aspiració real) els elogis que fa de les futures impressores biològiques 3D, amb les quals presumptament ens podrem imprimir penis i vagines a la carta i llavors, amb el corresponent adhesiu també biològic, enganxar-nos-los allí on ens vingui més de gust. (2)
Ara bé, seguint el discurs de Paul B. Preciado, si aquestes idees es volen transformar en realitats, llavors es pot plantejar un dubte d'un altre tipus, més prosaic: aquest eventuals transformacions del propi cos, qui les hauria de fer possibles, i de manera encara més prosaica, qui les hauria de finançar? "La societat" o un mateix?
Entenc, per exemple, que un transexual que se sent atrapat en un cos del sexe contrari, com el Roy, el protagonista de la pel.lícula "Normal" (3) tingui la necessitat que té de viure segons la identificació sexual que sent i no segons el cos que té, i que per tant es vulgui "transformar" per tal d'adequar el seu cos als seus sentiments. I alhora entenc que la societat, a través dels serveis mèdics, si el pot ajudar l'ajudi. (4)
Una prestació d'ajuda que la societat no considero que estigui obligada a facilitar davant de "necessitats" com les apuntades per Paul B. Preciado, més de tipus creatiu, "basades en la modificació artística de la materia del propi cos" (5). Per dir-ho d'una altra manera: crec que les persones com el Roy si ho desitgen s'han de poder posar a la corresponent llista d'espera de la Seguretat Social, però no un Paul B. Preciado que, posem per cas, un dia es planteges implantar-se "un clítoris al plexe solar".
Una altra cosa és que ell, pel seu compte, amb l'ajuda de la seva impressora biològica 3D (si algun dia és possible i ell en te ganes), es posi penis o vagines on li vingui més de gust. Aquesta és una altra història.
--
(1) TimeOut - Barcelona. 14-12-2016
(2) Aquesta modelació corporal de les parts sexuals a la carta de manera curiosa encaixa molt amb aquesta societat consumista a ultrança en què estem immersos, i per tant és una postura que sobta una mica que l'adopti precisament qui sembla que es vol posicionar "més enllà" o al marge d'aquesta societat tan convencional i pautada.
(3) Jane Anderson, 2003. Argument de Normal: després de celebrar el 25 aniversari de casats Roy explica a la seva dona que té un secret ocult que mai s'ha atrevit a compartir amb ningú: se sent una dona atrapada en un cos d'home. A partir d'aquí, inicia un procés per fer visible aquesta identitat, cosa que suposarà enfrontar dificultats de tota mena.
(4) Dic "si el pot ajudar" perquè després hi ha el debat sobre quines són les prioritats que cal establir (ja que els recursos són limitats) davant les diferents demandes que tenen plantejades els serveis mèdics "públics", però aquest no és un problema que afecti només als processos transexuals sinó a qualsevol persona que tingui necessitats mèdiques, ja sigui a causa d'un càncer, una ELA, fatiga crònica, sida, al.lèrgies, problemes cardiovasculars, una pneumònia, etc.
(5) Si més no en l'àmbit de la sanitat pública.
