El punt de partida: una cosa és reivindicar el nostre dret a fer (o "intentar fer") el que ens doni la gana, i una altra reivindicar el dret a què el món sigui com "nosaltres" pensem que ha de ser i volem que sigui.
Tal com jo ho veig: el moviment queer consisteix en una exaltació de la creativitat del desig sexual i del transformisme corporal vehiculada, reivindicada i radicalitzada principalment a través de manifestacions artístiques. Sense la dimensió artística, costa imaginar l'activisme queer.
Amb la bona i legítima intenció de reivindicar els drets d'una minoria, les teòriques i activistes queer (aquelles persones que s'identifiquen amb les teories queer, només una part del col.lectiu LGTBI), acaben negant l'evidència de la normalitat i comoditat de la majoria de la societat que s'identifica com a mascles o femelles, amb independència que, després, "aquesta realitat sexual" la vesteixin o associïn "amb uns rols de gènere" de diferents tipus.
Hi ha feministes que critiquen l'activisme queer en la mesura que consideren que, amb la seva postura insistent i intolerant en contra del que anomenen (les persones activistes queer), "l'indesitjable binarisme de sexe", contribueix a afeblir la lluita de les dones pels seus drets. També és criticat per alguns sectors del moviment LGTBI, per motius semblants als de les feministes (per exemple, quan consideren que no afavoreix les reivindicacions específiques dels homosexuals).
La voluntat de l'activisme queer de permanent "performance" i els seus aires de superioritat amb relació a qualsevol altra concepció de la diversitat humana que no sigui la seva el converteix en escenificador de contínues piruetes artistico-filosòfiques, de vegades sorprenents i enginyoses, però amb molt poca vinculació i incidència pel que fa a les reivindicacions dels col.lectius discriminats (el ventall LGTBI) als quals presumptament pretenen protegir. Dit d'una altra manera: "Molta fressa i poca endreça".
Com a autores de "performances", les persones activistes queer m'atrauen poc, i com a transformadores socials, em semblen, tal com he dit, que la seva incidència és molt marginal o nul.la. En part per sort, atesa la naturalesa estrafolària d'algunes de les seves reivindicacions. Tanmateix, com a fet diferencial, i com a acoloridor de les agendes artístiques, cal reconèixer que té la seva cosa, i també el seu públic.
El principal problema de la ideologia queer és el seu fonamentalisme, d'altra banda tan semblant a casos semblants: per denunciar el que es considera un fonamentalisme ideològic, es construeix un altre fonamentalisme... sovint igual o encara més fonamentalista.
D'altra banda, suposo que la poca simpatia que li tinc també està condicionada per la poca atracció que sento, en general, cap a la majoria de propostes artístiques, del tipus que sigui, quan estan fetes a partir d'una autovaloració (tant de la proposta com de qui la fa) marcadament narcisista, desmesuradament inflada, bastida a partir d'egos massa "hormonats", d'actituds desproveïdes d'autocrítiques, etc.
En resum, tal com he dit al títol, aquest text és només un assaig de definició, "personal i intransferible", des del meu subjectiu punt de vista, sobre l'activisme queer. Unes consideracions que òbviament tinc ben assumit que a les persones simpatitzants de les idees queer els semblaran del tot infundades, desinformades, o fins i tot estúpides.
Segona part. Uns dies després d'haver escrit el text anterior, llegeixo "Simone de Beauvoir, del sexo al género", de Cristina Sánchez Muñoz (Batiscafo SL, 2016), i hi trobo el que adjunto a continuació, i que crec que il.lustra bé una part del que he exposat:
"El activismo 'queer' proclama la autodesignación de la identidad sexual. (...) Se trata de desestabilizar las normas habituales de género. Su instrumento principal (...) es la 'parodia de género', la teatralización (...) Comienzan así a aparecer en la escena pública, sobre todo en la escena pública artística, distintas parodias de la femenino y lo masculino. (...) Uno de los terrenos en los que más se ha afianzado el pensamiento 'queer' es en los colectivos artísticos. Disponemos de una amplia gama de representaciones artísticas de la 'queer' (...)" (p. 120, 122)
