"Si quieres librarte de la codependencia, tendrás que hacer algo para que se vaya." Melody Beattie (1)
El concepte de codependència no tothom l'explica de la mateixa manera. Es fa servir sobretot en els casos de les relacions entre una persona amb problemes d'addiccions, i un familiar seu, aquell de qui l'addicte n'és més dependent, ja sigui la mare, la parella, la germana, l'amiga... (ho poso en femení perquè encara que no sigui sempre així, crec que les dones hi estan més exposades).
La persona amb una relació de codependència amb el seu familiar consumidor viu supeditada al tipus de vida, de demandes i de coaccions emocionals de la persona addicta. Viu de manera reactiva, ja sigui motivada per la por del que pugui fer o li pugui passar a l'altre, o pel desig d'allò que voldria que fes. Alhora, està convençuda que tot el que ella fa i com ho fa és perquè l'estima: com que l'estima, li vol alleujar els seus problemes, els seus patiments, sense entendre que els problemes només els pot resoldre l'altre, l'addicte.
La persona codependent és una persona insegura i plena de por i, per tant, molt manipulable. I a causa de tot això, té una vida bastant encongida i desgraciada. Per partida doble. Perquè a més de la seva esclavitud i malestar, en lloc d'ajudar de manera efectiva el seu familiar amb problemes de consums, el que fa és afavorir la cronificació i consolidació dels consums. Perquè amb la seva forma d'estimació és incapaç de posar els límits necessaris que, d'una banda, la protegirien a ella, i d'una altra banda, obligarien l'addicte a moure fitxa, a autoresponsabilitzar-se, perquè ja no podria seguir manipulant.
No sé si ho he explicat de la millor manera, però si més no penso que pot servir per explicar el que volia explicar avui: el que jo considero també relacions de codependència entre una persona que diu que té un cos equivocat, i els seus familiars més propers, quan és el cas que aquests familiars tenen por del que podria passar si li portessin la contrària i, llavors, amb aquesta por, la van acompanyant en les seves decisions, encara que aquest camí els faci patir.
He dit "quan és el cas", perquè hi ha dos possibles escenaris més: un, quan la família comparteix plenament la postura i decisions d'aquesta persona, i una altra, quan la família diu que no en vol saber res, i la rebutja. Entremig d'aquests dos escenaris, és on s'ubica el que he exposat, associat a relacions de codependència, a causa, tal com he dit, de les diferents pors, inseguretats, amors malentesos, eventuals sentiments de culpabilitat, vergonyes, etc., que poden afectar els familiars de la persona "trans".
D'aquests casos, potser se n'hauria de parlar més. I com en tots els casos de relacions de codependència, s'hauria d'explicar a les persones codependents que aquest tipus de relació no és saludable per a ningú. Ni per a elles, ni per a la persona que estimen.
(1) Citada per Robin Barnett a "Un adicto en casa", Yonhibooks / Nextdoorpublishers, 2022 (p. 241).
