"El actor Roberto G. Alonso iba por la calle (...) chocó sin querer con un hombre. (...) El tropiezo cotidiano degeneró en una agresión homófoba, con gritos de 'maricón', golpes y Alonso tirado en la calzada. (...) 'Parece que por tu condición, por tu identidad, te pueden agredir. Yo no lo escondo, tengo pluma, voy con las uñas pintadas, tengo el pelo largo... Y parece que eso les dé derecho'." (1)
Siguis simpatitzant o la persona més crítica amb els desvariejos queer i tots els embolics que genera, hi ha coses davant les quals hi hauria d'haver una unitat absoluta, sense interferències que distreguin. Em refereixo als casos com el de la cita, en què una persona, "pel fet de ser com és o com vol" (travesti, trans, homosexual, negre, emigrant, àrab, musulmà, catòlic, del Betis...) és agredida. (2)
El problema és que això en principi tan elemental i de sentit comú de vegades es complica. Paradoxalment, de vegades a causa d'alguns discursos dels mateixos agredits (o susceptibles de ser agredits).
Per què dic això? Perquè en el cas de l'activisme Trans això és bastant habitual, ja que de vegades sembla més interessant en l'expansió de la seva teologia dogmàtica que en la vida real. Ho sembla, sobretot, quan algunes persones igualen la discrepància d'opinions amb l'agressió física (o l'insult amb el propòsit de ferir). O quan afirmen que també és una agressió intolerable que, quan algú se'ls adreça, no utilitzi el vocabulari i la gramàtica "transnormativa", que consideren que és la correcta (perquè han sentenciat que qualsevol altre vocabulari i gramàtica són "transfòbics"). O quan afirmen, contundents, per tal d'acabar de reblar-ho, "que l'opinió diferent (de la seva) promou i valida l'agressió (en contra seu)". En resum: "Si no estàs d'acord amb mi, ets transfòbic".
És trist, perquè amb aquestes postures mentrestant no posen "tota l'atenció" en allò veritablement urgent: fer tot el possible per intentar evitar les agressions reals (com la de la notícia). Perquè una cosa són els discursos ideològics, i una altra buscar solucions. I si et dediques a fer discursos sobre la religió, la teologia i els dogmes queer, mentrestant no pots dedicar el teu temps ("si fas mitja, alhora no pots fer ganxet"), a intentar arribar a consensos sobre les mesures necessàries que caldria adoptar per tal d'intentar minimitzar o erradicar casos com el de la notícia.
Unes mesures que resulta que sovint s'han de pactar amb tots els actors socials, també amb aquells als quals tot el discurs queer potser els sembla una bajanada, però que poden estar fàcilment d'acord sobre que les agressions com la de la notícia no s'han de tolerar.
(1) Rebeca Carranco. El País, 15/9/2023
(2) "Desde 2008 a septiembre de 2022 hay constancia de crímenes de odio de al menos 4.369 personas transgénero en todo el mundo." Carlos Sanguino, Secció espanyola d'Amnistia Internacional, 31/3/2022.
www.es.amnesty.org/en-que-estamos/blog/historia/articulo/5-cosas-sobre-las-personas-trans/
