"Els meus pamis". Ho diu Ian Bermúdez, un noi transsexual i transactivista durant una xerrada (1). Se suposa que ho diu així per evitar les "marques de gènere" quan parla, però és clar, si volgués ser conseqüent, suposo que hauria d'haver "netejat" també l'article i l'adjectiu. Per exemple: "lis mis pamis" (ho dic amb la i perquè sembla que la i és "la vocal no marcada sexualment"; la o i la u suposo que no són adequades, amb aquest propòsit).
Però encara podem anar més enllà. Perquè si vivim en una societat sotmesa al colonialisme, el capitalisme i el patriarcat, "pamis" també en seria un exemple, ja que col.loca el "pa" davant del "mi".
Quina hauria de ser, per tant, l'alternativa no masclista i no binària? "Mapis" tampoc, perquè segueix sent binària, i a més també podria discriminar per masclisme, perquè amb el catàleg d'identitats actuals hi pot haver "ma" que se sentin "pa", i a l'inrevés. Amb tanta fluïdesa i creativitat, tot és molt complicat.
És clar, si l'Ian Bermúdez no volia utilitzar "pares", també tenia l'alternativa de dir "la meva mare i el meu pare" (ja que es referia a ells), però suposo que com a militant de la neollengua trans ho devia considerar poc compromès, de poc nivell, al costat del molt original "pamis".
No és l'única cosa que diu a partir de la qual un s'hi podria anar entretenint, perquè aquesta nova neollengua està farcida d'ocurrències d'aquest tipus. I no passa res, perquè tothom es pot inventar els idiomes o dialectes que li doni la gana, i amb una mica de sort fins i tot els podrà parlar amb les persones que comparteixin la seva mateixa afició o fixació.
És a dir, que quan l'Ian Bermúdez es troba amb els seus "amiguis" (Bermúdez dixit), que parli així no és cap problema... si més no de moment, perquè suposo que algun dia, des de les seves pròpies coordenades, s'adonarà que ha de ser més purista, i ha de dir "lis sis amiguis"... i així fins al despropòsit i deliri finals.
El problema, el veritable problema, és que això només és el paper d'embolicar, la carcassa del cavall de troia. I a dins del paper hi ha coses més serioses, o delicades: la intenció de fer "una normalització lingüística" basada en les seves invencions, per tal de justificar les seves diferents exigències: per exemple, la influència creixent tant en el món educatiu com en els diferents àmbits de la societat. Sense que aquesta mena d'infecció del sentit comú sigui gaire qüestionada, llevat de poques i valentes excepcions (em refereixo a allò que s'anomena "esquerres"; les anomenades dretes ja s'entén que van a un altre pas).
Un exemple: durant la xerrada hi intervenen també persones del públic, i només una planteja alguna objecció al discurs de l'Ian Bermúdez. No només no hi ha més objeccions, sinó que fins i tot li riuen alguna de les seves gracietes o ocurrències, com per exemple quan diu que "com a cis potser hauria sigut masclista", i la gent riu. O quan per tal de posar de manifest "la seva fluïdesa de gènere", diu que un dia al matí es pot sentir noia, al migdia no binària, "i un tio camionero" a la tarda...
Sense que ningú li digui que aquest exemple és d'allò més sexista i caspós.
És igual, ell (o elli?), i la seva colla, van al seu aire, amb el seu projecte de neollengua, fent-se els originals amb els seus "estimadis", "generosis", "metgis", etc., mentre que alhora van fent progressos en relació amb el seu projecte d'infiltració (o infecció) social: aquest és el veritable "problemi".
(1) Xerrada-debat "Transitem: una experiència com a persona trans". La Rogeta de Castelldefels, 19/01/2023.
https://www.youtube.com/watch?v=LFVFOgbmooM
