Hi pot haver alguna relació entre una noia que es fa monja de clausura i un noi que es fa transsexual?
Primer avís. No pretenc fer cap generalització sobre la vocació i la decisió de les dones que es fan monges de clausura, ni sobre els motius pels quals una persona es pot identificar i viure com a transsexual. Res de generalitzacions: només vull parlar de dos casos concrets, que conec una mica, a partir dels quals em sembla possible formular la pregunta inicial.
Ella era una noia inquieta, des del meu punt de vista existencialment despistada, cosa d'altra banda bastant habitual a la seva edat. Des de la seva inquietud, buscava un sentit, un objectiu, per a la seva vida. I al final el va trobar. Primer, a través de la fe (religiosa), abans inexistent o molt feble, i que llavors es va anar enfortint. Fins que va arribar a un punt que, ja molt ferma, va començar a veure la vida com a monja de clausura com una opció real. Més endavant, amb el convenciment que aquella era "la seva vocació", va decidir fer el pas d'entrar en un convent.
Ell era un noi, des del meu punt de vista, també existencialment despistat, cosa també normal a la seva edat. Des de la seva inquietud, també buscava un sentit, un objectiu, per a la seva vida, i al final el va trobar. Fins aquí, he repetit les mateixes frases que he fet servir per a referir-me a ella.
Però ell, quan va trobar el sentit, el va trobar en ser "ella". I va començar una immersió en el món de la transsexualitat, i es va anar convencent, va anar "descobrint", la seva feminitat. "La seva veritable naturalesa". Després, va començar tant la seva autotransformació com el seu activisme reivindicatiu "de la cosa transsexual", en diferents àmbits i fronts.
Feta aquesta doble exposició (òbviament esquemàtica), la resposta meva a la pregunta inicial és aquesta: la relació entre la monja de clausura i l'ara "ella" transsexual (i torno a repetir que parlo exclusivament d'aquestes dues persones, de ningú més), és que, tant ella com "ella", en lloc de l'opció de vida que han triat podrien haver acabat triant-ne "qualsevol altra"... sempre que hagués sigut una opció prou potent per sadollar la seva necessitat "d'un sentit"; la seva necessitat de trobar un agafador que els donés seguretat, i la seva necessitat de tenir un objectiu en el qual abocar tota la seva gran energia.
Dit d'una altra manera: considero que, en un altre entorn, aquestes dues persones es podrien haver decantat per fer-se, per exemple, de la guerrilla maoista Sendero Luminoso, o per anar-se'n a una reserva a protegir goril.les, o per afiliar-se a VOX... I de qualsevol d'aquestes opcions, sens dubte, n'haurien sigut unes proselitistes extremes, integristes, messiàniques. Perquè aquesta és sovint una característica "dels nous conversos", sigui quina sigui la naturalesa de la seva conversió, l'opció concreta que triïn.
Bé, aquest és el meu punt de vista, i no pretenc convèncer ningú: és com ho veig jo i, un cop exposat, ja està.
