Totes les religions tenen la seva teologia, els seus dogmes, la convicció que la seva és la veritat única i absoluta. També tenen vocació messiànica, és a dir, la necessitat (l'obligació) de fer apostolat, per tal de donar a conèixer "per tot el món" la seva bona nova, i així eradicar allò que consideren ignorància, idolatries i falses creences.
La teoria queer considero que reuneix els requisits que he esmentat. De manera que crec que se la pot considerar una nova religió. El deu d'aquesta religió sembla que és la sexualitat "creativa", com més original millor, manifestada a través de les formes menys convencionals possibles. Aquesta, de fet, segurament és la seva gran "aportació" a la modernitat, aquesta exaltació de la capacitat d'invenció o necessitat de diferenciació (relacionada amb la sexualitat física, mental, del tipus que sigui). (1)
Mentre que el col.lectiu LGTBI el que reivindica és ser respectat "sent com és", el col.lectiu queer sembla que el que reivindica és "inventar-se com vulgui". Tot és legítim, però cal veure que són dues coses diferents. No sé si això que dic és una simplificació, però crec que la principal diferència va per aquí. A més, si no fos així, quina necessitat hi hauria de les reivindicacions queer?
Ja he remarcat que òbviament cadascú és ben lliure de fer (o intentar fer) el que vulgui amb el seu cos, els seus sentiments, les seves pulsions, les seves conductes, etc. El món de la vida personal de cadascú és lliure, i la llibertat d'expressió és un dret fonamental.
El problema és quan els activistes queer, com a bons apòstols de la seva religió, ens volen convèncer amb els seus arguments (o "muntatges artístics"). Aquesta és una altra història.
Com a bon descregut (i incrèdul polemista els dies que no em sento cansat) la religió queer em sembla tan mereixedora de ser despullada dels seus ornaments argumentals (presumptament argumentats) amb què es vesteix com qualsevol altra religió. Sigui històrica o acabada de sortir del forn.
Bé, com que tot plegat aquest tema és complicat i alhora susceptible de ser manipulat amb facilitat (potser jo també ho estic fent ara sense adonar-me'n), si de cas ja hi tornaré una altra estona. (2) (3)
--
(1) Tant o més important que l'exaltació de la invenció, l'exaltació del desig. Podria ser-ne representatiu el que diu la transsexual Amanda Lepore: "Hauríem de viure sempre al màxim i no negar-nos res a nosaltres mateixos", una idea que és com una mena de retorn a l'estat prehomínid, previ a la capacitat adquirida posteriorment de reflexió ètica. Però aquest tema també el deixaré per un altre dia (Amanda Lepore surt al documental "I hate New York", de Gustavo Sánchez; recullo la citada a l'article "Heroínas del underground", Julián García, El Periódico, 04/05/2018)
(2) Em vaig posar a escriure això quan fa poc vaig veure un capítol de "Follo ergo sum" (BTV), que incidia bastant en la dimensió "artística" del moviment queer. El programa recollia un conjunt d'opinions i tesis contràries a les que he exposat. No dono la referència exacta del programa perquè la desconec, el vaig veure ja començat (i no he sigut capaç de localitzar-lo després a internet per tal de poder-lo veure sencer).
(3) Una altra motivació per escriure aquest text va ser la participació fa poc en una reunió de persones interessada en l'elaboració i divulgació de materials didàctics sobre la discriminació de les dones. Durant aquesta reunió una de les persones va sortir amb l'argument aquest "del sistema binari obsolet herència del patriarcat", i que per tant calia buscar uns altres conceptes, un altre vocabulari, etc. Per sort, estava en minoria i no va poder destorbar massa el desenvolupament de la reunió (sigui dit de passada: de vegades el tema d'aquestes reunions són els drets de les persones LGTBI).
