La paraula queer al llarg dels anys ha sigut utilitzada amb diferents propòsits i significats. Actualment també passa el mateix. Per exemple, de vegades es fa servir per parlar "de tot": a banda dels temes relacionats amb la identitat i la llibertat sexual, també es fa servir per parlar de feminisme, capitalisme, colonialisme, racisme, xenofòbia, animalisme, veganisme... Òbviament, en aquests casos de multisignificat, costa de veure quin sentit té fer servir aquesta paraula, perquè a més, diferents persones que fan servir "el punt de referència queer", en relació a cada "isme" concret és fàcil que no es posin d'acord.
En aquest escrit, em refereixo al significat que considero més visible actualment (el que es percep a través de les referències sobre el tema als mitjans de comunicació, xarxes socials, etc., un significat sovint vinculat a algun tipus de manifestació artística).
Dit això, començo a exposar el que de fet volia dir.
Essencialment som animals. Per exemple, com els gats, els gossos, les vaques o els conills. O més ben dit, i segons el respectiu sexe: com els gats o les gates, els gossos o les gosses, les vaques o els toros, les conilles o els conills, etc.
La humanització va ser un pas posterior en l'evolució, una construcció feta damunt de l'animal que tots som. Som humans però seguim sent animals, i igual que els altres animals (si més no els més semblants a nosaltres, els mamífers en general i en particular els simis), el "normal" és que els mascles se sentin atrets per les femelles i vulguin copular amb elles, i les femelles atretes pels mascles i vulguin copular amb ells. No per motius morals, sinó per "imperatius biològics": a banda dels òrgans sexuals corresponents, tenim (uns i altres, mascles i femelles) un cervell amb un cablejat diferent, ens dominen unes o unes altres hormones, etc.
Normal és una paraula maleïda per a algunes persones, quan de fet l'únic que indica (en aquest context) és un valor estadístic, una tendència dominant.
Després hi ha totes les variacions, les minories o "anormalitats estadístiques", tan dignes de respecte com les normalitats o majories. Perquè el respecte no es mereix pel fet de pertànyer a una majoria, sinó pel fet de pertànyer a la humanitat. O si més no estaria bé que fos així (al capdavall, els valors i els drets són invencions humanes). (1)
Al costat de les majories estadístiques, dintre de la humanitat hi ha la realitat de tot el ventall LGTBI, amb totes les seves peculiaritats, i les seves reivindicacions de respecte. Perquè entre persones majors d'edat i amb el consentiment mutu, cadascú, si vol, ha de poder copular amb qui vulgui i de la manera que vulgui, ja sigui d'acord amb els seus pensaments, els seus sentiments, les seves pulsions o les seves invencions.
Copular i el que sigui: cadascú ha de poder vestir-se com vulgui, maquillar-se (o no) com vulgui, moure's com vulgui, donar la mà o fer petons a qui vulgui, etc. Ningú n'ha de fer res.
És una reivindicació que avui encara és del tot necessària, perquè fins i tot en les societats més avançades encara queda molt camí per fer. En les avançades, després també hi ha (encara) les societats, moltes, que segueixen empresonant, torturant i assassinant els "desviats".
Torno a la cosa aquesta de la "normalitat". Dins del col.lectiu LGTBI el normal és ser homosexual (gai o lesbiana), ja que la majoria de persones d'aquest col.lectiu és el que són. Després, dins del col.lectiu LGTBI, hi ha també les "anormalitats" (les minories estadístiques), per exemple les persones intersexuals o transgènere.
Insisteixo: al parlar d'aquests temes, la referència a la normalitat o anormalitat és (o hauria de ser sempre), només una referència a un valor estadístic.
Amb l'exposat fins ara no s'esgota la diversitat. Dins o al costat del col.lectiu LGTBI hi ha els teòrics queer. El seu és un col.lectiu més recent i que de fet a mi em despista una mica, fins al punt que no m'acaba de quedar clar en quina mesura les seves reivindicacions afavoreixen o no les reivindicacions dels sectors "clàssics" LGTBI.
De vegades les reivindicacions dels teòrics queer el que sembla (a mi em sembla) que busquen no és una reivindicació, sinó una provocació. De vegades sembla que sobretot el que es plantegen és: "què podem fer per deixar bocabadat el personal?" Per això al principi he parlat de la dimensió "artística" d'aquest moviment.
Per exemple, diuen:
"Els éssers humans no naixem mascles o femelles (nens o nenes en llenguatge més planer), sinó "indefinits". Aquesta categoria "binària" nen-nena és un invent de la societat patriarcal i capitalista." (2)
És una gran frase, però no un gran argument. Tanmateix, l'exposen amb tota la seriositat del món. De manera que cal recordar el que he dit al principi, sobre els conills i les conilles, la biologia, les atraccions sexuals i les majories estadístiques.
O quan diuen que quan neix una persona "se li assigna un sexe", fent de l'excepció (els casos d'intersexualitat) una generalització. Doncs no, en la majoria dels casos, quan neix una criatura "se li identifica el sexe", "se li reconeix". Mascle o femella gairebé sempre, sense cap mena de dubte, perquè segons l'OMS els casos d'intersexualitat estan al voltant de només l'1%. (3)
Una altra cosa són els rols de gènere, aquesta és una altra història. Però el que està ben clar és que primer de tot hi ha el sexe, i els impulsos sexuals "majoritaris en cada sexe" (i les indefinicions i minories "sexuals" que facin al cas). Només després és quan apareix "la construcció del gènere", amb tots els debats i desacords a l'hora de fer-ne interpretacions o de postular models (però això si de cas quedarà per a un altre dia). (4)
--
(1) Exposat de manera més ambiciosa i generosa, podríem dir que el respecte s'hauria de merèixer "pel fet de pertànyer al col.lectiu d'éssers vius capaços d'experimentar sofriment", però per no fer-ho ara tot massa complicat deixem de moment de banda els animals no humans.
(2) O de vegades, com havia dit abans la societat que es critica (a més de patriarcal i capitalista) també es qualifica com a racista, carnívora... (els adjectius no me'ls invento, sinó que surten en alguns dels seus discursos).
(3) Aquesta idea "de l'assignació" la fa servir també la filòsofa Judit Butler. En van parlar els mitjans de comunicació quan fa poc va passar per Barcelona i al CCCB va fer una conferència dirigida a adolescents (el cas és que al CCCB fan moltes activitats relacionades amb les teories queer, i al MACBA també).
(4) El curiós és que des de les teories queer es vol incidir i afinar molt en la distinció entre sexe i gènere, i alhora (de vegades), amb una estranya falta de rigor, es fan embolics quan utilitzen aquestes paraules.
