A la paret del carrer de l'entrada d'una escola hi ha penjats uns cartellets plastificats. Una de les coses que es diu als cartells és que les persones trans, no binàries, bisexuals, asexuals, etc., han d'estar orgulloses de ser-ho, i ho han de manifestar, a diferència de les persones "cis" (o "binàries normals"). La justificació de l'orgull i la seva manifestació en un cas, i la no necessitat en l'altre, es diu que és pel fet de pertànyer les primeres a un grup minoritari.
Per tal de poder manifestar aquest orgull de manera adequada, als cartells s'hi inclouen les "banderes" identificatives de cada un d'aquests col.lectius minoritaris.
Fomentar la idea que pertànyer a una minoria és un motiu d'orgull sembla que és una invitació a desplegar la imaginació inventiva (perquè, si el sentiment d'orgull s'associa amb la pertinença a una minoria, com més minoritària sigui la minoria, més gran podrà ser l'orgull). Sembla, per tant, que si ara als cartells hi ha les banderes que hi ha, en futures edicions les banderes podran ser unes quantes més. Cal tenir en compte que hi ha qui diu (a partir d'aquesta filosofia o religió de l'orgull de les diferències "de gènere"), que "les identitats LGTBIQ-etc. són infinites", i que només es tracta de no tenir por de descobrir la teva (i si cal, inventar-te-la, P.B. Preciado dixit).
Es cartells els ha elaborat una "comissió" de marespares de l'escola, i és obvi que compta amb el vistiplau de la direcció del centre, ja que es mantenen penjats durant setmanes al costat de l'entrada de l'escola (fins que s'acaba el curs). Per tal que els alumnes i les famílies els vagin veient i es vagin conscienciant.
A banda de la cosa de les banderes i els orgulls, als cartells s'hi diu també el que és habitual per part dels militants d'aquestes ideologies o creences. Per exemple, que al néixer "t'assignen un gènere", quan el que es fa és "identificar un sexe" (els malabarismes i jocs de mans, segons el moment i la conveniència, amb les paraules gènere i sexe són habituals, en els textos dels col.lectius LGTBIQ, sobretot en el cas dels trans...).
No sé quants alumnes hi ha a l'escola, ni tampoc sé si dins de l'escola, d'aquest tema se'n parla d'aquesta manera. Però m'imagino que a algunes famílies no els deu agradar, que als seus fills els adoctrinin així (no cal fer escarafalls, tota educació ho és, adoctrinadora, la diferència és "en quin sentit"). Potser fins i tot hi ha algú que s'ha queixat (i llavors segurament no li han fet cas). O potser no s'ha queixat ningú, malgrat l'eventual desacord; potser no s'ha queixat ningú a causa de la incomoditat de fer-ho, perquè la gent potser pensa que, en un ambient "pro tot això", l'únic que aconseguiria seria veure's criticat, tractat d'intolerant, de transfòbic, etc. Moltes vegades passa això, que hi ha gent que calla, per por, mandra o cansament.
Mentrestant, als nens, nenes i "nenis" d'aquesta escola es van preparant, "empoderant", de cara a poder-se inventar "la seva identitat". Una identitat com més minoritària millor, per tal de poder tenir una bandera ben exclusiva i el nivell més gran d'orgull possible. Alguns adolescents, o nens, probablement els més insegurs, amb l'autoestima més baixa, és probable que se sentin atrets per aquesta opció creativa, "diferent i original".
Aquesta explicació que he fet no és cap negació de qualsevol possible variació del binarisme dominant. En absolut. Aquest plantejament només és una denúncia dels extrems absurds, esperpèntics i perillosos, a què es pot arribar quan es confon la necessitat de respectar les persones diferents, amb l'exaltació "de la creativitat de gènere".
Abans, la intolerància cap a les persones que es desviaven del patró de gènere dominant feia que hi hagués moltes víctimes, moltes persones que s'ho passaven molt malament a causa dels intolerants de torn. Avui, la promoció d'identitats diferents, aquesta mena de festival creatiu, amb les seves banderes i orgulls, amb l'exaltació de la capacitat d'invenció del propi gènere ("a la carta"), podria ser que acabés generant un sofriment encara més gran.
Però molta gent té por. I malauradament, alguns dels que no en tenen no són precisament companyies recomanables, perquè són els hereus dels fanàtics i violents d'abans, dels que apallissaven impunement homosexuals i travestis.
En resum, un embolic.
(l'escola és l'escola pública Josep Maria Jujol de Barcelona, durant les últimes setmanes del curs 2023-2024)
